Translate

dimecres, 27 de març del 2013

Passejada amb Pau Vallvé



Qui més qui menys ha anat alguna vegada d’excursió. El dijous 7 de març hi havia una sortida massiva convocada al CAT de Gràcia. No hi faltava ningú: els que van abans d’hora, els que van tard, els crítics, els que feia temps que no veies i acaben d’arribar de l’estranger, el company d’aventures de tota la vida, ... 



Quan ja hi érem tots, l’organitzador de la trobada, Pau Vallvé, va arrencar a caminar. Aviat va demostrar que ell seria qui portaria la batuta, qui decidiria cap on aniríem, quin ritme portaríem i, sobretot, des d’un bon principi que érem uns afortunats de poder fer aquella excursió amb ells.

L’excursió avançava i el silenci a la sala era sepulcral, a mesura que anàvem avançant es formaven els típics grupets. A davant de tot Pau Vallvé, a darrere el mestre Miquel Sospedra al baix (Sanjosex, Mazoni, ...) i Pep Mula a la bateria (Sanjosex, Paul Fuster, ...) amb un ritme tranquil i pausat; servint de cotxe escombra, just allà on s’expliquen els millors acudits.

Un cop recuperaves l’aire, podies avançar i col·locar-te en els grups intermitjos, allà Nico Roig t’ensenyava a parar atenció en aquelles coses que passen per alt a l’excursionista mitjà. Des de la seva guitarra elèctrica era capaç de fer apreciar el menor detall.



I quan ja pensaves que no podia millorar l’excursió, amb les lletres de Pau Vallvé, la base de Miquel Sospedra i Pep Mula i el preciosisme de Nico Roig, encara quedava per gaudir un dels talents més versàtils de la música en català: Jordi Casadesús (La Iaia, Maria Coma, ...). El de Vic és l’expert que ho sap tot, que coneix totes les plantes, tots els racons i tots els misteris haguts i per haver. Des del seu teclat o la seva guitarra és capaç d’explicar acudits a la cua del grup, d’elevar la conversa amb Nico Roig o fer de fidel escuder a les veus i guitarres de Pau Vallvé.

L’excursió va tenir moments per tot: calma, pressa i vàries catarsis col·lectives. Un cop arribats al destí, banda i públic es van conjurar per tornar a casa amb els ànims renovats cantant “Tots som molt millors”. I amb tot l’après en aquesta visita al bosc la gent marxava cap a casa amb un somriure a mig camí entre la felicitat i l’admiració.