Qui més qui menys ha anat alguna vegada
d’excursió. El dijous 7 de març hi havia una sortida massiva convocada al CAT de
Gràcia. No hi faltava ningú: els que van abans d’hora, els que van tard, els
crítics, els que feia temps que no veies i acaben d’arribar de l’estranger, el company
d’aventures de tota la vida, ...
Quan ja hi érem tots, l’organitzador de la
trobada, Pau Vallvé, va arrencar a caminar. Aviat va demostrar que ell seria
qui portaria la batuta, qui decidiria cap on aniríem, quin ritme portaríem i,
sobretot, des d’un bon principi que érem uns afortunats de poder fer aquella
excursió amb ells.
L’excursió avançava i el silenci a la sala
era sepulcral, a mesura que anàvem avançant es formaven els típics grupets. A
davant de tot Pau Vallvé, a darrere el mestre Miquel Sospedra al baix
(Sanjosex, Mazoni, ...) i Pep Mula a la bateria (Sanjosex, Paul Fuster, ...) amb
un ritme tranquil i pausat; servint de cotxe escombra, just allà on s’expliquen
els millors acudits.
Un cop recuperaves l’aire, podies avançar i
col·locar-te en els grups intermitjos, allà Nico Roig t’ensenyava a parar
atenció en aquelles coses que passen per alt a l’excursionista mitjà. Des de la
seva guitarra elèctrica era capaç de fer apreciar el menor detall.
I quan ja pensaves que no podia millorar
l’excursió, amb les lletres de Pau Vallvé, la base de Miquel Sospedra i Pep
Mula i el preciosisme de Nico Roig, encara quedava per gaudir un dels talents
més versàtils de la música en català: Jordi Casadesús (La Iaia, Maria Coma,
...). El de Vic és l’expert que ho sap tot, que coneix totes les plantes, tots
els racons i tots els misteris haguts i per haver. Des del seu teclat o la seva
guitarra és capaç d’explicar acudits a la cua del grup, d’elevar la conversa
amb Nico Roig o fer de fidel escuder a les veus i guitarres de Pau Vallvé.
